SAMBUCUS NIGRA, Saüc

De la família de les Adoxaceae, antigament de la família de les capreolaceae. Originari d'Europa el pots trobar en boscos, marges i horts. Actualment considerat una mala herba i una espècie invasora. És un arbust d'una altura de 4 a 9 m, de tiges llenyoses marro, grises, tenen una segona escorça que es pot veure a l'esquinçar superficialment alguna de les seves branques. Fulles compostes pinnades d'uns 12 cm i de 5 a 7 folíols ovals, verds i dentats. Inflorescències d'uns 20 cm molt aplanades, fruits carnosos que pengen cap avall quan estan madurs i són de color negre. Creix tant en sòl humit com sec, les seves branques tenen una medul·la blanquinosa molt desenvolupada. És hermafrodita, pol·linitzada per vespes, floreix a mitjans d'estiu, baies púrpura, negres a finals de tardor. Els saücs són un important aliment per a les aus, molt resistent a la gelades i és atacat pels pugons. Pot arribar a viure de 30 a 90 anys. Les arrels contenen Axina repel·lent d'insectes, talps i rosegadors. S'utilitzen les flors i els fruits, són utilitzats en alimentació, però cal tenir precaució ja que totes les altres parts de la planta són tòxiques, (escorça, fulles i fruits immadurs). La planta conté cristalls tòxics, (oxalat càlcic). El fullatge te una forta olor, per això antigament es feia servir contra les mosques. Amb els seus fruits madurs s’elaboren melmelades, aiguardent i vi. Les flors s'utilitza en infusió per a les taques de la pell i per relats en refredats.

El nom sambucus prové del Grec Sambuke, (flauta musical), La seva fusta no serveix per a res en ser una fusta tova, però si per fer flautes i xiulets en ser fàcil de deixar-la buida, Al neolític ja es consumien les seves flors i els seus fruits .

Hans Christiansen Anderesen va escriure el conte "la fada del saüc". El saüc significa foc. Els druides estaven convençuts que els saücs eren habitats per fades i elfs i per això quan es feia fosc ningú s'acostava a ells, tampoc es tallaven branques, flors o fruits sense demanar-li permís, els deixaven altres fruites i flors a la seu peu, també hi celebraven assemblees i judicis sota els saücs. A Andorra es coneixia com el bon arbre. Els Cristians van convertir el saüc en arbust maleït (van convertir la creu de Jesús en fusta de saüc), creien que les bruixes el feien servir en màgia negra i encanteris, en molts llocs d'Espanya els seus fruits són coneguts com "raïm de bruixa", en altres llocs el Saüc representa la mort i la vida, és per això que el seu mes és de novembre a desembre "època fosca de la naturalesa".